Alpha, de Julia Ducournau, inaugurarà la 58a edició del SITGES - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya

La 58a edició del SITGES – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya se celebrarà del 9 al 19 d’octubre vinents, renovant la seva cita anual amb el cinema fantàstic amb una àmplia selecció de títols que il·lustraran el fèrtil panorama actual del gènere, tant a escala nacional com internacional. El director i productor Peter Chan, la productora nord-americana Gale Anne Hurd, l’actor francès Dominique Pinon i el mexicà Hugo Stiglitz seran alguns dels homenatjats d’aquesta edició, el leitmotiv de la qual girarà entorn de la relació entre l’humor, la comèdia i les diferents branques del fantàstic. 

 
BARCELONA, 16 de juliol de 2025 – A la Fàbrica Moritz Barcelona, Ángel Sala i Mònica Garcia i Massagué, director artístic del Festival i directora de la Fundació respectivament, han ofert un primer avanç de la 58a edició del certamen referent del cinema fantàstic. 

Alpha, de Julia Ducournau, serà l’encarregada d’inaugurar la 58a edició del SITGES – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya després de l’impacte que van tenir Crudo (2017) i Titane (2022), els treballs previs de la directora francesa, que va guanyar la Palma d’Or a Canes per aquesta última. La projecció comptarà amb la presència de la directora i suposarà la tercera ocasió en què el festival s’inaugura amb una pel·lícula dirigida per una dona (les dues primeres van ser American Psycho (2000), de Mary Harron, i Mona Lisa and the Blood Moon (2021), de Ana Lily Amirpour). A Alpha, Julia Ducournau ens presenta un drama familiar en un context de distopia social que aborda temes com el desastre climàtic, la transformació del cos i les tensions familiars en un fascinant viatge visual i sensorial que juga constantment amb la percepció de l’espectador. 

Alpha obrirà una àmplia selecció de títols que es desplegaran per les diferents seccions del festival i que demostraran l’heterodòxia de temàtiques, enfocaments i estils visuals del gènere actual. Precisament, una de les temàtiques recurrents dins el gènere és la maternitat. Mother’s Baby, de Johanna Moder, és un títol que exposa les pors d’una mare davant el comportament estrany del seu nadó, mentre que If I Had Legs I’d Kick You, de Mary Bronstein, exemplifica, en clau de relat paranoic, l’ansietat derivada del naixement d’un fill en una dona en crisi emocional, brillantment interpretada per Rose Byrne. De crisis emocionals també ens parla The Thing with Feathers, dirigida per Dylan Southern i protagonitzada per un Benedict Cumberbatch que lluita contra els seus propis fantasmes i altres presències invisibles que habiten els silencis. I aquestes mateixes amenaces són les que afrontarà el protagonista de Good Boy, de Ben Leonberg, una aterradora història de fantasmes narrada des de la mirada del fidel gos que conviu amb el seu amo en una apartada casa de camp. 

Mike Flanagan adapta Stephen King a La vida de Chuck, una faula moderna que ens explica la vida de Charles Krantz, interpretat per Tom Hiddleston en la seva versió adulta, en ordre invers: des de la seva mort fins a la infància en una casa encantada. Al bell mig de la campinya britànica, ens trobarem amb una peculiar venjança amb katanes a Tornado, la nova pel·lícula de John Maclean (Slow West), amb Tim Roth com a protagonista.  

El terror més canònic, tot i que reformulat des de punts de vista visuals contemporanis, estarà representat per Eye for an Eye, de Colin Tilley, que construeix un univers de terror fascinant amb algunes de les imatges més impactants de l’any, mentre que The Home, l’esperat retorn de James DeMonaco (responsable de la saga La purga), converteix una residència d’avis en un espai on allò quotidià es torna pertorbador. El terrorífic psycho-thriller Dolly, de Rod Blackhurst, proposa un conte de terror retorçat sobre infància segrestada i criança monstruosa.  

També hi haurà espai per a la ciència-ficció i la fantasia a Sitges. Redux Redux, de Kevin i Matthew McManus, és una experiència metacinematogràfica que desafia els límits del llenguatge audiovisual a través de la repetició, la reescriptura i la memòria; mentre que Orang Ikan, de Mike Wiluan, converteix una illa perduda al Pacífic en un camp de batalla on la guerra entre homes queda eclipsada per l’assetjament d’una criatura implacable. 

I com tot bon Sitges necessita la seva dosi d’espasa i bruixeria, arriba Deathstalker, la revisió del clàssic de culte homònim dels 80, amb la firma de Steven Kostanski i tots els ingredients que estimem: bàrbars, bruixots malvats i monstres. Més poètica però igualment èpica és The Legend of Ochi, de Isaiah Saxon, que ens transporta a un univers de fantasia on una jove protagonista s’endinsa en un món desconegut habitat per criatures sorprenents. 

El cinema de terror japonès torna a Sitges amb tres propostes que demostren la vigència i capacitat de reinvenció del gènere. Exit 8, de Genki Kawamura, converteix un trajecte en metro en un malson psicològic de primer nivell, inspirat en el videojoc homònim. New Group, de Yuta Shimotsu (Best Wishes to All), tanca l’espectador en una atmosfera claustrofòbica dins d’un institut on els alumnes comencen a comportar-se de manera inquietant, en un film que recull les textures del terror de Junji Ito i les dinàmiques narratives del gènere a les xarxes socials. Per la seva banda, The Curse, de Kenichi Ugana, recupera l’esperit de la maledicció tradicional taiwanesa per portar-la a noves cotes de tensió i renovar l’estètica del J-Horror dels inicis del mil·lenni. També des d’Àsia, en aquest cas des de Tailàndia, arriba A Useful Ghost, de Ratchapoom Boonbunchachoke, una fantasia poètica sobre la pèrdua en què l’espectre d’un ésser estimat torna posseint un aspirador, en una de les pel·lícules més sorprenents i originals del gènere el 2025, guanyadora de la Setmana de la Crítica del darrer Festival de Canes. 

Altres títols de Sitges 2025 exploraran noves temàtiques o renovaran velles històries en clau contemporània. La hermanastra fea, de Emilie Blichfeldt, reimagina el conte clàssic de La Ventafocs des d’una òptica feminista, fosca, sarcàstica i molt dolorosa; mentre que Fucktoys, de Annapurna Sriram, és una altra odissea femenina on una jove maleïda recorre els suburbis de Trashtown intentant reunir mil dòlars per alliberar-se d’una maledicció. Un dels títols més celebrats de l’any és Dead Lover, de Grace Glowicki, una comèdia de terror gòtic on una sepultadora es veu atrapada en un romanç impossible. Touch Me, de Addison Heimann, aposta per una barreja de ciència-ficció, relacions poliamoroses amb visitants d’altres planetes i estètica camp, mentre que Mermaid, de Tyler Cornack, ofereix un conte fosc sobre la marginalitat, que comença quan un addicte troba una sirena ferida a la costa de Florida. 

El cinema espanyol de gènere busca nous camins 

La producció espanyola d’enguany torna a destacar per la seva personalitat arrolladora i la seva capacitat per explorar allò fantàstic des de perspectives úniques. Gaua, el nou treball de Paul Urkijo, ens submergeix en una foscor ancestral inspirada en el folklore basc; un viatge hipnòtic i aterridor cap a les arrels del mite i la natura. També connectada amb el territori, però des d’una òptica femenina i radical, La virgen de la tosquera, de Laura Casabé, a partir de l’obra literària de Mariana Enriquez, ofereix una experiència sensorial que promet sacsejar els límits del real. Més contemporània i provocadora, Silencio enalteix l’univers estètic i emocional d’Eduardo Casanova, amb una proposta tan incòmoda com hipnòtica que destrueix tabús i qüestiona la nostra relació amb el cos, el dolor i la bellesa, en una sorprenent història de vampirs queer. 

Decorado aposta per una crítica existencial carregada de sarcasme i amb l’estètica inconfusible d’un habitual del festival com és Alberto Vázquez, que, després de l’èxit de Unicorn Wars, torna a posar el llistó molt alt per al cinema d’animació espanyol. Amb la seva òpera prima Luger, Bruno Martín aborda les segones oportunitats a través d’un thriller violent i trepidant que es desenvolupa en temps real en un vast i laberíntic polígon industrial, un thriller desacomplexat i impactant, on retrobarem part del repartiment d’Os reviento, el film d’acció que va sorprendre el públic de Sitges el 2023. 

Protagonisme de l’animació a Sitges2025 

L’animació cobra enguany un gran protagonisme al festival, amb una selecció que demostra la força creativa i la versatilitat del format per explorar universos fantàstics. Heart of Darkness, de Rogério Nunes, ofereix una adaptació visualment apoteòsica de l’obra de Joseph Conrad, mentre que The Great History of Western Philosophy planteja un viatge tan àcid com brillant per les grans idees de la civilització occidental. La seva projecció testimoniarà —per desgràcia, de manera pòstuma— el gran talent de la seva directora, Aria Covamonas. 

El festival també acull propostes valentes que juguen amb el llenguatge i el to: Lesbian Space Princess, d’Emma Hough i Leela Varghese, barreja ciència-ficció i identitats dissidents amb humor pop i esperit punk; i ChaO, dirigida per Yasuhiro Aoki, explora els límits de la percepció en una proposta experimental hipnòtica. En la vessant més emocional arriba amb Arco, una cinta d’animació tendra i esperançadora dirigida per Ugo Bienvenu i premiada a Annecy, i Another World, de Tommy Kai Chung Ng, que aborda el dol i l’afecte amb una gran delicadesa visual. Una altra cinta que es podrà veure és ALL YOU NEED IS KILL, una explosiva pel·lícula d’acció i ciència-ficció amb segell japonès que adapta la novela gràfica homònima (també portat al live-action amb Al filo del mañana) i que signa Kenichiro Akimoto. Per als nostàlgics de l’anime clàssic, Angel’s Egg (1985) oferirà una experiència mística i hipnòtica, una autèntica obra de culte a mans de Mamoru Oshii, que continua fascinant. Una altra obra que es recuperarà a la gran pantalla és Willy, el gorrión (1989), una joia de l’animació hongaresa signada per József Gémes. 

Dins l’apartat de clàssics, Sitges2025 oferirà una oportunitat única amb la retrospectiva dedicada al director d’animació i historietista italià Bruno Bozzetto, conegut a Itàlia sobretot per la creació del famós personatge del Signor Rossi. Es podran veure obres que recorren tota la seva trajectòria, des dels llargmetratges The SuperVips (1968) i Allegro non troppo (1976) fins a curtmetratges com Tapum! La storia delle armi (1958), Opera (1973), Rapsodeus (2011) o Cavallette (1991), pel qual va estar nominat a l’Oscar. 

Recuperant i reivindicant clàssics de culte 

El Festival de Sitges sempre ha estat un lloc de recuperació i reivindicació dels clàssics del cinema fantàstic. En aquest sentit, hi trobem dos documentals que posen en valor el cinema de gènere que tant estimem: Strange Journey: The Story of Rocky Horror, de Linus O’Brien, és una mirada afectuosa al fenomen del cinema de culte, i Hammer: Heroes, Legends and Monsters, de Benjamin Field, ens explica la història de la productora Hammer Films a través dels ulls dels seus actors, cineastes i aficionats. 

D’altra banda, tindrem la recuperació d’alguns fites del cinema de gènere com Vera, un cuento cruel (1973), un clàssic a reivindicar del cinema espanyol protagonitzat per Fernando Fernán Gómez i dirigit per Josefina Molina. Continuant en l’àmbit del cinema clàssic estatal, es podran veure Atolladero (1995), un western futurista d’Óscar Aibar, i Memoria (1976), una cinta de ciència-ficció de Francisco Macián, ambdós títols gràcies a una ambiciosa restauració per part de la Filmoteca de Catalunya i que formaran part del nostre segell Catalunya Imaginària. 

Seven Chances, la Setmana de la Crítica del Festival, projectarà Lo spettro (1963), clàssic del terror italià dirigit per Riccardo Freda, amb Barbara Steele i Peter Baldwin com a parella protagonista, en una espectacular restauració en 4K a càrrec de Severin Films. Per la seva banda, Jigoku (1960), la terrorífica visió de l’infern de Nobuo Nakagawa, també es podrà gaudir en la seva restauració en 4K auspiciada per Toho Co. 

Finalment, celebrarem el quarantè aniversari d’una cinta de culte que uneix a la perfecció el terror i la comèdia, el leitmotiv d’aquesta edició: Re-Animator (1985). En aquest sentit, es farà una projecció especial de la pel·lícula que comptarà amb la presència estel·lar de l’actriu Barbara Crampton, el compositor Richard Band i part de l’equip. Una oportunitat única per reviure el clàssic amb alguns dels seus grans protagonistes. A més de Re-Animator, tindrà lloc una retrospectiva dedicada al gènere de la comèdia de terror, amb títols que s’anunciaran en la propera roda de premsa. 

Brigadoon 

Aquest any, la secció Brigadoon torna a convertir-se, com ja és tradició, en un punt de trobada per als amants del cinema més outsider. Clàssics per redescobrir, joies ocultes del gènere i una selecció de documentals que celebren la passió cinèfila i la resistència creativa conformen una programació rica i sense complexos. 

Pel que fa als llargmetratges de ficció, aquest any es podran veure Test Screening, de Clark Baker, una deliciosa carta d’amor al cinema de gènere ambientada en un petit poble d’Oregon; The Devil’s Teardrop, de Gonzalo Otero, que ens trasllada als Andes, on un grup de documentalistes ignora els advertiments sobre un esperit demoníac ancestral; Thinestra, de Nathan Hertz, una inquietant distopia sobre una droga miraculosa capaç de donar-te el cos dels teus somnis; i Death Cycle, de Gabriel Carrer, que ofereix un intens thriller slasher en què un misteriós assassí en moto trastoca la vida d’una dona i d’un investigador obsessionat amb atrapar-lo. 

En l’apartat documental, Brigadoon acull Occupy Cannes, de Lily Hayes Kaufman, un viatge irrepetible entre bastidors del Festival de Cannes de la mà de Lloyd Kaufman, mític creador de The Toxic Avenger i figura clau de la contracultura cinematogràfica. També es podrà veure Masters of the Grind, de Jason Rutherford, una celebració visceral del cinema més extrem, barat i excessiu, i un homenatge als directors que, sense diners ni permisos, van fer història des de la marginalitat. 

Premis i presències de grans noms del fantàstic 

En el nostre primer gran avançament de la 58a edició ja vam anunciar el Premi Honorífic Màquina del Temps per a Sean S. Cunningham, el llegendari director i productor de la saga Viernes 13; també que Joe Dante, talent fonamental en la barreja entre terror i comèdia, tornaria a Sitges com a padrí del leitmotiv... però, evidentment, la nostra particular col·lecció de talents no acaba aquí. 

Amb una filmografia que transita entre el melodrama, el cinema històric i el thriller, Peter Chan s’ha consolidat com una de les figures més versàtils i influents del panorama cinematogràfic asiàtic. Amb un paper destacat tant com a director, productor i guionista, Chan rebrà el Gran Premi Honorífic a Sitges2025. 

Títols com Comrades: Almost a Love Story (1996), The Warlords (2007) o Wu Xia (2011) demostren el seu domini de registres molt diversos, sempre amb una factura impecable i una mirada profundament humanista. Com a productor, també ha estat una figura clau per a molts talents emergents i consolidats del cinema xinès. Sitges reconeix així una trajectòria que ha trencat barreres culturals i industrials, aportant al cinema de gènere una sensibilitat sofisticada i profundament emocional. 

Sitges també retrà homenatge a una de les productores més influents dels gèneres de terror i fantasia amb el premi WomanInFan. Des de la seva productora, Valhalla Entertainment, Gale Anne Hurd ha estat al darrere de nombrosos films icònics, com la trilogia de Terminator (1984, 1991, 2003), Aliens (1986), Alien Nation (1988), The Abyss (1989), The Relic (1997) o Armageddon (1998). 

Hurd també és productora executiva de l’univers The Walking Dead, un fenomen mundial des de la seva primera temporada. Èxits recents com The Walking Dead: Dead City (2023), The Walking Dead: Daryl Dixon (2023) i la minisèrie The Ones Who Live (2024) formen part del seu llegat. Recentment, ha conclòs l'onzena i última temporada de la sèrie principal, així com la vuitena i última temporada de Fear The Walking Dead, per a AMC. Més enllà del món zombi, la seva filmografia també inclou pel·lícules com Hellfest (2018, Lionsgate) i Mankiller (2017, PBS), un biopic inspirador sobre Wilma Mankiller, la primera dona elegida com a cap principal de la Nació Cherokee, així com el documental The YouTube Effect (2023), que posa llum sobre la desinformació i els algoritmes que manipulen la percepció pública. 

També podem anunciar ja el receptor del Premi Méliès Career d’aquesta edició del festival. L’actor francès Dominique Pinon rebrà el reconeixement per una trajectòria fonamental en el cinema fantàstic europeu de les darreres tres dècades. Col·laborador estret de Jean-Pierre Jeunet, ha estat una figura clau en títols emblemàtics com Delicatessen (1991), que li va valer el premi al millor actor al Festival de Sitges, La ciudad de los niños perdidos (1995), Alien: Resurrection (1997) o Amélie (2001). 

Finalment, Hugo Stiglitz rebrà el Premi Nosferatu a Sitges2025 com a reconeixement a una trajectòria llegendària en el cinema de gènere. Amb més d’un centenar de pel·lícules, s’ha consolidat com un rostre emblemàtic del terror i el fantàstic mexicà en títols de culte com La noche de los mil gatos (1972), Tintorera (1977) o La invasión de los zombies atómicos (1980). La seva presència inconfusible i la seva aportació al cinema de culte internacional li han valgut el reconeixement de figures com Quentin Tarantino, qui li va retre homenatge a Malditos bastardos (2009). 

Jurats a Sitges2025 

Una de les conditio sine qua non d’un bon festival és tenir un jurat a l’altura. Enguany no podríem estar més orgullosos dels nostres. 

A la Secció Oficial tindrem el director, guionista i productor Peter Chan, Mary Harron, directora de American Psycho (2000), en el vint-i-cinquè aniversari de la pel·lícula; la supervisora d’efectes especials Laura Pedro, doble guanyadora d’un Goya; el director, productor i president de l’Acadèmia de Cinema de l’Argentina Hernán Findling; i la directora canadenca Jovanka Vuckovic. 

Sitges2025 també es llegeix 

Com ja és habitual aquests darrers anys, al Festival de Sitges es presentaran dues publicacions que faran les delícies dels aficionats al cinema de terror. La primera d’elles, Horror Girls: Estados Unidos & Canadá, arriba amb el segell WomanInFan i ens convida a recórrer dos territoris clau on allò monstruós, allò sobrenatural i allò inquietant han estat modelats des de la mirada femenina. Des dels temps silents de Lois Weber fins al fenomen global de The Walking Dead produït per Gale Anne Hurd, aquest assaig col·lectiu traça un mapa tenebrós i fascinant, celebrant el talent de la dona creadora dins la història del gènere. 

Hi escriuen Ángel Sala, Heidi Honeycutt, Shelagh Rowan-Legg, Amanda Reyes, Alexandra West i Paul Corupe, sota la batuta de Mònica Garcia i Massagué. 

El segon serà Risas y escalofríos, un assaig col·lectiu que tracta sobre dues pulsions aparentment antagòniques: l’espant i la rialla —leitmotiv d’aquesta edició. I tanmateix, aquí les tenim, entrellaçades, desafiant categories estètiques, contaminant gèneres i posant en qüestió les nostres formes de mirar. La confluència de l’horror i el riure ha generat no només noves formes de narrar, sinó també noves maneres de sentir i pensar. El recorregut inclou els clàssics, l’excés camp, el carnaval gore, la sàtira lúcida i les reescriptures del monstre irònic. 

Hi escriuen Violeta Kovacsics, Lluís Rueda, Guillermo Triguero, Víctor Matellano i Gerard Casau, sota la coordinació de Jordi Sánchez-Navarro i Ángel Sala. 

Apunteu dates: venda d’abonaments, packs i inici de sol·licitud d’acreditacions 

Ja us podem anunciar la data d’inici per a la compra de packs i abonaments per a Sitges2025: serà el 30 de juliol. No us despisteu! 

Pel que fa a les acreditacions d’Industry, s’obrirà el període de sol·licitud a partir del dijous 17 de juliol. 

Per a la premsa, la data d’inici de sol·licituds serà el divendres 18 de juliol. Estigueu atents a les nostres xarxes socials per a més informació. 

Repsol consolida la seva col·laboració amb Sitges com a soci energètic 

Per segon any consecutiu, Repsol és soci energètic de Sitges amb l’objectiu de reduir la petjada de carboni del festival. L’empresa aportarà la seva tecnologia per oferir a Sitges la solució que més s’adapti a les seves necessitats en cada moment. Entre altres mesures, Repsol subministrarà combustibles 100% renovables per als grups electrogens que alimentaran els diferents espais de la mostra i impulsaran els vehicles de l’organització, així com energia elèctrica amb garanties d’origen per a la flota oficial del festival. A més, es recollirà oli de cuina usat dels foodtrucks del recinte per produir combustible renovable, fomentant l’economia circular. Com a novetat, els assistents podran adquirir els seus packs, abonaments, a més de les entrades generals —com en l’edició anterior— a través de Waylet, l’app de Repsol. Igualment, la il·luminació estarà recolzada per energia solar i es posaran a disposició de tots els assistents punts de recàrrega gratuïta per a telèfons mòbils que funcionaran amb energia fotovoltaica. 

CUPRA i el cinema: un compromís que inspira el món des de Barcelona 

Per tercer any consecutiu, CUPRA reafirma el seu paper com a Automotive Partner del Festival, consolidant el seu compromís amb el món del cinema i la seva missió de continuar inspirant el món des de Barcelona. Aquesta col·laboració no només celebra el cinema fantàstic, sinó que també impulsa les noves generacions a través de The Dream Makers, una iniciativa de la Fundació SEAT CUPRA que engloba dos concursos: el Short Film Contest, que produeix curtmetratges de joves cineastes, i el Film Studies Contest, que atorga beques completes per formar-se en estudis audiovisuals i cinematogràfics a l’ESCAC. 

Aquest any, durant la gala d’inauguració del Festival, es presentarà Señuelo, el curtmetratge de Martha Ayerbe, una de les guanyadores del Short Film Contest. Desenvolupat sota la mentoría de J. A. Bayona, figura clau en l’acompanyament creatiu del projecte, el curt representa el talent emergent que la Fundació i CUPRA impulsen a través de The Dream Makers. Aquesta obra no només reflecteix la visió d’una nova generació de cineastes, sinó que també reforça el compromís de CUPRA amb el cinema i la innovació artística. 

SGAE: 25 anys dels premis Nova Autoria i premi Josefina Molina 

Aquest any, els Premis SGAE Nova Autoria celebren el seu 25è aniversari i es consoliden com una plataforma essencial per al talent emergent del cinema català. Impulsats per la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) i la Fundació SGAE, a través del Consell Territorial de SGAE a Catalunya, juntament amb el Festival de Sitges, premien les millors obres de l’alumnat de les escoles i universitats de cinema catalanes en les categories de direcció, guió i música original. A més, els curtmetratges seleccionats s’integren al palmarès oficial del certamen, oferint gran visibilitat a les noves veus creatives. En l’edició de 2024, el jurat format per Jaume Balagueró, Aina Clotet i Francesc Gener va reconèixer propostes de l’ESCAC, ECIB i La Casa del Cine. 

A més, la Fundació SGAE i el Festival de Sitges impulsen el I Premi Josefina Molina de guió fantàstic d’autoria femenina, dotat amb 10.000 euros, amb l’objectiu de fer visible i promoure el talent de les guionistes en un gènere tradicionalment masculinitzat. El guardó pren el nom de la cineasta Josefina Molina, pionera del fantàstic a Espanya amb la seva pel·lícula Vera, un cuento cruel (1973), en homenatge a la seva trajectòria i al seu paper com a referent del cinema estatal. A més, s’emmarca en el programa Woman in Fan, dedicat a impulsar la presència femenina en el cinema fantàstic, i neix amb vocació de continuïtat i amb el compromís ferm per una major equitat creativa. 

Un any més del Jurat Carnet Jove 

El Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, amb la col·laboració de l’Agència Catalana de la Joventut a través del Carnet Jove, torna a convocar una nova edició del Jurat Carnet Jove de Sitges. Integrat per cinc joves —una d’elles exerceix com a presidenta—, el jurat té la missió d’atorgar dos premis: el Premi Jurat Carnet Jove a la millor pel·lícula de la Secció Oficial Fantàstic i el Premi Sitges Documenta a la millor producció documental. Aquesta iniciativa té com a objectiu acostar el públic jove al sector cinematogràfic i fomentar la professionalització de la crítica, oferint-los l’oportunitat de participar com a jurat oficial dins el marc del Festival. La convocatòria d’aquest any es va tancar el 2 de juliol i actualment està en procés de resolució. 

Suport a la 58a edició 

Aquest any les projeccions del Festival es duran a terme a les següents sales del circuit oficial: Auditori Melià Sitges, Sala Tramuntana, Sala Llevant (Brigadoon), cinemes Casino Prado de Sitges, Escorxador – Centre Cultural i Centre Cultural Miramar. 

Un any més, el Festival agraeix el compromís de les entitats i empreses col·laboradores: Moritz (patrocinador principal), Cupra (automotive partner), Repsol (partner energètic), CaixaBank (partner estratègic), TV3, Catalunya Ràdio i 3CAT (televisió oficial i ràdio oficial), La Vanguardia (diari oficial) i Meliá Sitges (patrocinador i seu oficial). 

El Festival confirma els acords amb AMC- Dark TV, Campari, China Madrid, Cinesa, Cobega-Coca Cola European Partners, Creu Roja, Dama Autores, Droom, Embotits Bundó, ESCAC, FNAC, Fotogramas, Frit Ravich, Fundació Japó, FX Animation, Grup Iguana, Grupo Prisa, Iberia, IES Joan Ramon Benaprès Escola d’Hostaleria, Grupo Main, Montaz Media, Port d’Aiguadolç, Reial Cercle Artístic, Renfe, SGAE i Fundació SGAE, Transperfect Translations S.L., The Original Cha-Chá i Tresc. 

Sitges 2025 s’organitza gràcies a la implicació de l’Ajuntament de Sitges, de l’Institut Català de les Empreses Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, dels cinemes Casino Prado de Sitges i Escorxador – Centre Cultural, i compta amb el finançament de l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals del Ministeri de Cultura, de la Diputació de Barcelona i del Carnet Jove – Departament de Benestar i Família. 

Llistat de pel·lícules 

A Useful Ghost – Ratchapoom Boonbunchachoke (2025) 

ALL YOU NEED IS KILL – Kenichiro Akimoto (2025) 

Alpha – Julia Ducournau (2025) 

Another World – Tommy Kai Chung Ng (2025) 

Arco – Ugo Bienvenu (2025) 

ChaO – Yasuhiro Aoki (2025) 

Dead Lover – Grace Glowicki (2025) 

Deathstalker – Steven Kostanski (2025) 

Decorado – Alberto Vázquez (2025) 

Dolly – Rod Blackhurst (2025) 

Eye for an Eye – Colin Tilley (2025) 

Exit 8 – Genki Kawamura (2025) 

Fucktoys – Annapurna Sriram (2025) 

Gaua – Paul Urkijo (2025) 

Good Boy – Ben Leonberg (2025) 

Hammer: Heroes, Legends and Monsters – Benjamin Field (2025) 

Heart of Darkness – Rogério Nunes (2025) 

If I Had Legs I’d Kick You – Mary Bronstein (2025) 

La hermanastra fea – Emilie Blichfeldt (2025) 

La virgen de la tosquera – Laura Casabé (2025) 

La vida de Chuck – Mike Flanagan (2024) 

Lesbian Space Princess – Emma Hough & Leela Varghese (2025) 

Luger – Bruno Martín (2025) 

Mermaid – Tyler Cornack (2025) 

Mother’s Baby – Johanna Moder (2025) 

New Group – Yuta Shimotsu (2025) 

Orang Ikan – Mike Wiluan (2024) 

Redux Redux – Kevin McManus & Matthew McManus (2025) 

Silencio – Eduardo Casanova (2025) 

Strange Journey: The Story of Rocky Horror – Linus O’Brien (2025) 

The Curse – Kenichi Ugana (2025) 

The Great History of Western Philosophy – Aria Covamonas (2025) 

The Home – James DeMonaco (2025) 

The Legend of Ochi – Isaiah Saxon (2025) 

The Thing with Feathers – Dylan Southern (2025) 

Tornado – John Maclean (2025) 

Touch Me – Addison Heimann (2025) 

Clàssics 

Angel’s Egg – Mamoru Oshii (1985) 

Atolladero – Óscar Aibar (1995) 

Jigoku – Nobuo Nakagawa (1960) 

Lo spettro – Riccardo Freda (1963) 

Memoria – Francisco Macián (1976) 

Re-Animator – Stuart Gordon (1985) 

Vera, un cuento cruel – Josefina Molina (1973) 

Willy, el gorrión – József Gémes (1989) 

Retrospectiva Bruno  Bozzetto 

Llargmetratges: 

Allegro non troppo – Bruno Bozzetto (1976) 

The SuperVips – Bruno Bozzetto (1968) 

Curtmetratges: 

Alfa Omega – Bruno Bozzetto (1962) 

Baeus – Bruno Bozzetto (1987) 

Big Bang – Bruno Bozzetto (1967) 

Cavallette – Bruno Bozzetto (1990) 

Dancing – Bruno Bozzetto (1991) 

Ego – Bruno Bozzetto (1969) 

Opera – Bruno Bozzetto (1973) 

Piscina (La) – Bruno Bozzetto (1977) 

Point of View – Bruno Bozzetto (1998) 

Rapsodeus – Bruno Bozzetto (2011) 

Self Service – Bruno Bozzetto (1974) 

Tapum! La storia delle armi – Bruno Bozzetto (1958) 

Brigadoon 

Death Cycle – Gabriel Carrer (2025) 

Occupy Cannes – Lily Hayes Kaufman (2025) 

Masters of the Grind – Jason Rutherford (2025) 

Test Screening – Clark Baker (2025) 

The Devil’s Teardrop – Gonzalo Otero (2025) 

Thinestra – Nathan Hertz (2025)